Mares lactants amb els ulls embenats modelen la matèria i creen formes per ser mirades. Imaginar i posar-hi paraules. Poesies, cançons, contes. Enriquir llenguatge i imatges de la lactància.

divendres, 15 de febrer de 2008

02. MANSMATÈRIA


A principis dels anys 70, l’escultor Guido Dettoni anomenà MANSMATÈRIA al procés creatiu que implica l’encontre de mans i matèria. Les mans són les dels participants d’un col·lectiu que perceben, amb els ulls embenats, estimulacions sensorials –tacte, oïda, olfacte i gust- i intel·lectuals –narracions, mites, llegendes, poesia, cançons…- triades a priori. La matèria pot ser fang, cera o qualsevol altre material modelable.

Aquesta manera de treballar específica és pròpia d’aquest escultor que sempre ha anat experimentant aquest procés en soledat. Precisament aquest va ser l’origen de MANSMATÈRIA.

Fins aquí aquest fer ens remunta a manualitats de la infantesa, però amb els ulls embenats, estimulant l’olfacte amb fragàncies, el gust amb sabors i la oïda amb música o veu. També, va més enllà. Què passaria si digitalitzéssim les formes resultants en dues dimensions, a través de la fotografia, o les escanegéssim en tres dimensions, per tal de composar-les entre elles per ordinador, a la virtualitat?

Els ulls embenats, impedint la visió, aguditzen els altres sentits i ens porten cap el nostre interior, a imaginar i a veure amb les mans, un retorn al tacte. En aquest estat, les mans, no mogudes per cap mena d’intenció, expressen i plasmen en la matèria tot allò que han estimulat els sentits, l'intel·lecte, la memòria i les emocions. El resultat és una forma, que no pot ser cap altra sinó aquella.

Les formes es fotografien des d’un o més punts de vista o s’escanegen en 3D. Així es converteixen en imatges digitals per a poder ser composades entre elles a través de l’ordinador. Per tal d’aconseguir-ho, l’autor ha concebut l’aplicació informàtica Handsmatter.

En la virtualitat de l’ordinador, Dettoni composa entre elles les imatges de les formes de cada participant. Les amplia, redueix, les reflexa en la seva simetria, com si es tractés d’un mirall, però mai les distorsiona. La suma de les parts genera una il·lustració que representa el Tot de l’experiència, és a dir, allò que ha estimulat els sentits, l’intel·lecte, la memòria i les emocions.

Què passaria si les il·lustracions fossin sotmeses a la visió de molts altres, aliens al procés, per a que, mirant-les, les interpretessin, desvelant amb paraules els seus suggeriments i imaginacions? Dettoni respon que, amb les paraules així rebudes, es poden escriure contes, poesies, cançons... potser reescriure mites i llegendes. Aquestes, a la vegada, podran constituir l’estimulació intel·lectual d’altres processos MANSMATÈRIA en els quals es generaran noves formes que, composades entre elles, il·lustraran un nou Tot; i així fins a l’infinit, de punta a punta del planeta.
Formes – paraula – formes - paraula… entre diferents cultures.

Experiències documentades de MANSMATÈRIA realitzades per Guido Dettoni:
1998 Sakpata, el Déu de la Terra - Bénin (Àfrica Occidental)
2004 Sant Fèlix Virtual - Vilafranca del Penedès (Catalunya)
2005 Quixotesancho - Argamasilla de Alba (La Mancha)
2006 La Flor Romanial - Calvià (Mallorca)
2006 Herz Jesu - Herne (Alemanya)

Aquestes experiències documentades i aquelles que no ho han estat, han demostrat que MANSMATÈRIA no només fa possible una pràctica creativa, complexa pel balandreig entre realitat i virtualitat que conclou amb una il·lustració o una escultura finals, sinó que també, pel seu caràcter de procés, conté d’altres funcions que van més enllà d’allò estètic per arribar a allò ètic, psicològic, pedagògic i àdhuc espiritual. Valors que van des de la superació del protagonisme fins a la cooperació i la feina en equip. En el pla psicològic, obrir i alliberar emocions i memòries adormides a través de la feina amb els sentits, entre moltes altres coses. En el pla espiritual, connectar amb un mateix –gairebé una meditació- i prendre consciència que les parts formen el Tot.

MANSMATÈRIA es pot entendre com un mètode de treball destinat a un col·lectiu per tal que l’experimenti i desenvolupi de forma autònoma. Una experiència oberta a totes les edats, sexes i grups humans de diferents cultures, que permet totes les combinacions possibles.