Mares lactants amb els ulls embenats modelen la matèria i creen formes per ser mirades. Imaginar i posar-hi paraules. Poesies, cançons, contes. Enriquir llenguatge i imatges de la lactància.

divendres, 15 de febrer del 2008

06. GRUP MAMAS | 30.01.2008


El 30 de gener de 2008 al Centre Cívic “Sant Oleguer” de Sabadell

Mares Participants : Begoña Capel, Eva Casanoves, Lourdes Caballero, Maria Silvestre, Marisol Batalla, Neus Querol, Núria Cañellas, Pilar García Escuer, Salut Tarruell, Sonia López i Yolanda Hernández.

Nens Participants : Berta, Karla, Laia, Marta H., Marta, Pol i Syra.

Bebès: Biel, Gerard, Jana i Maria.




Imatges corresponents al punt de visió de cada forma, triat per la mare o el nen que l’ha modelada.


// pausa per
MIRAR, IMAGINAR, POSAR-HO EN PARAULES

Podeu escriure-les a l’apartat de comentaris que trobeu a sota

05. GRUP NODRIR | 19.12.2007


El 19 de desembre de 2007 al Centre Cultural “el Casino” de Manresa

Mares Participants: Anaís Lara Lloveras, Cristina Hontecillas, Eva Sala Puig, Júlia Nieto Soria, Mª Dolores Palacios Baena, Neus Pineda i Núria Sensat Borràs.

Nens Participants : Ona Closa i Pol Closa

Bebès: Eloi, Ferran, Jaume, Jimena i Nil.




Imatges corresponents al punt visió de cada forma, triat per la mare o el nen que l’ha modelada.


// pausa per
MIRAR,
IMAGINAR, POSAR-HO EN PARAULES

Podeu escriure-les a l’apartat de comentaris que trobeu a sota

04. ESCULTURA MATER LACTEA


Els processos Mansmatèria/Mater Lactea han estat la font d'inspiració per a que Guido Dettoni aconseguís la forma/escultura que ha anomenat MATER LACTEA.

"FLUVIA Conservación y Restauro s.l." de la Vall de Bas, Girona, ha patrocinat les probes i models realitzats en fusta per a la reproducció de l’original modelat en cera.




MATER LACTEA és una forma/escultura tàctil, a mesura de les mans que, un cop engrandida, podrà ser instal·lada en llocs públics per esdevenir símbol i testimoni d'un moviment/proposta en favor de la lactància materna.

El diumenge 5 octubre 2008, la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna ha convocat, al Parc de la Ciutadella de Barcelona una reunió multitudinària de mares lactants per celebrar la Setmana Internacional de la Lactància Materna.
Davant de la Ludoteca, Guido Dettoni ha imaginat la col.locació de l'engrandiment en pedra molta de la seva escultura Mater Lactea.


04. MATER TRILOGY


Guido Dettoni conclou al 2007, amb la escultura MATER LACTEA el cicle començat l’any 1992 amb MATER TERRA seguida per MATER AQUA al 2002.
(Vídeo MATER TERRA - cat - esp - eng - fra - ita)
(Vídeo MATER AQUA - vídeo)

Les tres conformen així la TRILOGIA MATER

03. EXPERIMENT MANRESA - PART I / 07.06.2007


Al 7 de juny 2007, conjuntament amb el Grup Nodrir de Manresa, membre de la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna, es va du a terme el primer taller experimental Mansmatèria/Mater Lactea.

Amb aquest experiment Guido Dettoni volia verificar el desenvolupament del projecte, traçant, amb l'ajuda de tots els qui hi han participaven el camí per a les experiències futures.

La primera part de l'experiment va consistit en la realització d'un Taller Mansmatèria.

Mares Participants: Carme Garcia, Ester Domínguez, Eva Sala, Gemma Rovira, Judit Riquelme, Júlia Nieto, Mònica Cuesta, Mònica Macià i Neus Pineda.

Nens Participants : Aitana Álvarez, Berta Martínez, Lídia Anton, Ona Closa, Pol Closa, Sònia Anton i Uriel Martínez.


03. VÍDEO ANIMACIÓ VIRTUAL


Vídeo del primer taller experimental i animació virtual de les imatges corresponents al punt visió de cada forma, triat per la mare o el nen que l’ha modelada.

Guido Dettoni va escollir els colors en funció del ritme visual de l'animació sense distsorsionar les imatges originals però si ha posat en evidencia les seves metamorfosis, les unes en les altres, així com els seus reflexes especulars.

03. EXPERIMENT MANRESA - PART II / 13.09.2007


La segona part ha consistit en la projecció a la Biblioteca de Manresa el 13 de setembre 2007 del vídeo del taller i de l’animació realitzada per Guido Dettoni de l'experiment amb la qual es va verificar que les formes poden esdevenir paraules, sorprenents i reveladores, relacionades a la lactància.





Les mares que ho varen veure, així com altres assistents, posaren en paraules allò que veien i sentien.

Paraules del 13 de setembre (1ra sessió)

Papallona. Dos pits. La primera divisió cel·lular. La primera imatge: una rosa que s’obra / un úter que s’obra. Quan es divideix l’òvul. Llavis oberts. Una piscina. Un ull en formació que encara no es pot obrir. Pits. Rosa. Molinet de vent. Cargol. Cara d’una Mantis Religiosa (la que es menja el mascle). Capoll de flor. Niu d’insecte. Braços d’un home a dalt i a baix. Cuixes de pollastre. 2 Donuts. Cor de veritat (l’òrgan). Papallona – imatge infantil (infància). Transformació. Dona oberta estirada. Xoriços. Uns llavis. La pelvis. Pulmons. Esponja. L’oceà des del cel. Flor ben oberta.
Maternitat / Pit / Òrgans / Reproducció. Enllaç de dos que son un i d’un que son dos. Massa definició a la papallona. La Terra, una flor, una papallona, una flor que s’obre, un sol, la pelvis, una panxa amb un nen a dintre (la visió de la filla gran d’una de les mares)
Transformació constant de la vida. Maternitat – una transformació més, les dones hem de permetre una gran transformació tant física com psíquica perquè es pugui produir la vida. Si no permetem la transformació no pot fluir la llet. Deixar fluir la vida
La primera imatge: vagina que es va obrint. Les imatges de dos formes que es separen evoquen les fases embrionàries de la partició cel·lular on s’inicia la vida. Ull tancat. Figura de dos cossos de cara tocant-se per les mans fusionades profundament . Tocant-se per mans i cares


Paraules del 13 de setembre (2na sessió)

Porositat. Creixement. Atmosfera. Lleugeresa. Transformar. Tenir el fill en braços. Hi es o no hi es / Lleugeresa del tot (papallona). Contenció. Diferents mares, diferents nens. Flor de pas al bebè que neix que creix. Que son diferents. Vida intrauterina. Misteri de la vida. Recordant la mare. El inici del simple fetus, alegria, vida, creixement. Vida uterina. Gestació / Creació de la vida. Recipients on recollir els seus bebès. Tenir en braços. Fora. Acolliment. Misteri de la vida. Contenció, acollir. Transformació. Inspira la natura, la vida, la terra, els colors, perfecte, en línia. Vida, natura, com un món perfecte. Molt maco. Fusió amb la criatura. Abraçada. Món sense contaminar. Natura sana. Partia d’un inici. Que som animals de la evolució, la gestació. Acolliment. Misteri. Punt d’inici. Quan es separen les dues cèl·lules. La terra ven neta. Metamorfosis. Com un Tot. Nascut, acollit, ja es ell, un ésser. Illa en el mar Energia, alegria.... el que donen els nens.

Amb les paraules aconseguides, Antoni Pons escrigué un text i en Toio Ribas una poesia inspirada
en la animació virtual.

La presntació d'aquest resultat a la "Fedeació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna" va determinar la continuitat desl tallers arreu de Catalunya, iniciats el desembre 2007 conjuntament anb aquest Bloc MATER LACTEA.

03. COMPOSICIÓ D'ANTONI PONS


Al néixer tu, em vaig convertir en una dona donadora de llavis.

Varen quedar enrere els meus antulls: les cuixes de pollastre, els donuts i el xoriço quan amb tots ells t’alimentava, a tu i a mi, mentre et sentia créixer dins la meva panxa.

Al néixer tu, com una papallona que ha deixat enrere a la eruga, el meu cos nou de mare, s’omplí d’òrgans vius i d’un cor ple de sols i batecs palpitants.
Pelvis, molinets de vent i pulmons que nodreixen els meus pits.

Al néixer tu, vaig descobrir el meu cos com un recipient, un lloc de transformació, com si una espiral hagués despertat i un cargol, primitiu, comencés a accelerar, i hagués arribat l’hora de donar fruits i llet. Jo només tinc que deixar-me fluir, no posar, cap obstacle.

Ara et tinc en el niu dels meus braços, et netejo, et cuido i et banyo com una suau esponja. La banyera creix com tu, es converteix en una piscina i després en un oceà vist des del cel dels meus ulls, per que els teus encara s’estan formant. Jo veig per tu, la meva religió es estimar-te i que cap brut insecte pertorbi la teva pell.

Però encara tinc molt present el misteriós moment del part, el nostre primer encontre, a fora.

I aquest a fora, aquesta sensació com si fos més que un record, encara ressona en mi com un eco. Sento la meva vagina que s’obre com una flor i percebo una energia que ve de tu. Des de sempre, des del mateix instant en el que vaig ser fecundada, la teva energia ja estava allí, en embrió i la teva veu era com el cant de la vida. Estaves allí en el lloc just d’on surt la vida: des de la primera imatge de la partició cel•lular, on la natura ens diu que la vida neix de la separació.

També allí, en aquella illa misteriosa, veig les meves pròpies imatges de la infància, al mateix temps que veig les meves cames separades mentre dono a llum.
Una dona oberta i una flor oberta.

Amb els ulls tancats, percebo els nostres dos cossos que es miren i es palpen amb les mans, sento com ens modelem les cares, el rostre, mútuament.

Una sola vida, un dins l’altre, dos en un tot.



Referències de la composició

Primer paràgraf
Dos pits, dos donuts, dos donants, llavis del nadó, llavis de la mare.
Enllaç de dos que son un i un que és dos

Segon paràgraf
Evocació d’antulls, capricis
Una panxa amb un nen dins.
El nadó que neix, que creix.
Vida intrauterina, gestació creació de vida

Tercer paràgraf
La terra, una flor, una papallona, un sol, la pelvis
(metamorfosis del exterior al interior)
(retroalimentació per produir llet)

Quart paràgraf
Les dones tenim que permetre una gran transformació tant física com psíquica per que es pugui produir la vida
(al•lusió a l’espiral inscrita a la closca del cargol)
Si no permets la transformació, no pot fluir la llet

Cinquè paràgraf
Món sense contaminació, vida sana, la terra ben neta
(fa referència a tenir cura, a la pell del nadó)
(el fet de des-insectar)
Un ull en formació que encara no es pot obrir
Món sense contaminar
Mantis religiosa

Sisè paràgraf
Vagina que s’obra
Misteri de la vida
Tenia origen en un inici

Setè paràgraf
Una flor oberta
Quan es divideix l’òvul
La primera divisió cel•lular
Una rosa que s’obra
Un úter que s’obra
Energia i alegria que ens donen els nens
La imatge de dues formes que es separen evoquen les fases embrionàries de la partició cel•lular d’on s’inicia la vida quan es separen les dues cèl•lules.

Vuitè paràgraf
illa en el mar

Novè paràgraf
Ulls tancats
Figura de dos cossos cara a cara tocant-se amb les mans

Desè paràgraf
Una sola vida, un dins de l’altre, dos en un tot.

03. ESCRITS DE MARES


Céline Jousselme 03 10 2007

Aller au cœur de la matière chercher la nourriture originelle, la
source, la fontaine de jouvence.
Cachées dans nos cellules,
se trouvent les mémoires ancestrales de ce qui
nous constitue, donner le lait au nourrisson engendre le retour à
l'origine, notre mémoire.
En retrouvant ce contact charnel, l'humain retrouvera sa force de vie,
sa pulsation cosmique, rythme de l'âme et du cœur.


Traducció al català
Anar al cor de la matèria per cercar la nutrició original, el
sortidor, la font de la joventut.
Amagat a les nostres cèl·lules
es troben les memòries ancestrals d'allò que ens constitueix.
Donar la llet al nadó genera el retorn al origen, a la nostra memòria.
En retrobar aquest contacte carnal,
l'humà retrobarà la seva força de vida,
la seva pulsió còsmica, ritme de l'ànima i del cor.


Ester Dominguez 10 10 2007

Úter, obertura, flor, òrgans vitals, recipient, aigua, la cara d'un fetus, l'oceà, plats de menjar, la caiguda, el cercle, el món, la roda de la vida, la integració, la separació, un dins l'altre, dos en un, tot forma part de tot, de la terra, de l'aigua.


Maria Teresa Crosas 26 09 2007

VIDA INSPIRANT VIDA
VIDA ESCOLTANT VIDA
VIDA DINTRE VIDA
VIDA DANSANT VIDA
VIDA ENVOLTANT VIDA
VIDA CREANT VIDA
VIDA NODRINT VIDA
VIDA SABENT VIDA
VIDA ETERNAMENT VIDA


Victoria Lepori 22 10 2007

MATER LACTIA

Materia en movimiento como el feto en el útero
Vida que cambia
Se transforma
Crece
Mama
Mama calor
Mama hogar
Mama confort
Vientre materno
Materia viviente
Vientre de calor
Crisálida en expansión
Corazón latiendo en formas diversas
Corazón de colores y de olores
Corazón cálido que busca el contacto
Gira el món
Gira
Todos giramos
Gira el alma
Gira el hombre
Gira el mundo
Gira el cosmos
Gira para vivir
Gira la vida
Vida es leche
Leche viva
Leche que amamanta el cosmos para seguir girando
Viva las madres que alimentan a sus hijos
Y que fueron alimentadas por sus madres
Y estas por sus madres
Y sus madres por sus otras madres
Madres que aman
Madres que giran hacia el amor
Con el amor
Para nutrir los seres del futuro
El mundo del futuro
El amor de su leche será el amor de su futuro
Amor incondicional para bailar todos juntos
Derviches de leche
Bailemos con la leche de la vida
Que nutre el cuerpo, el alma,
Y nunca termina.
Flor sagrada
Flor amada
Semilla del adulto que vivirá en el mundo
Mundo de labios, miradas, abrazos que son UNO.


03. POESIA TOIO RIBAS


Inspirat per l’animació virtual en Toio Ribas va escriure aquesta poesia

La dona infanta / Els nens ploren / Els grans canten

Roses, clavells, / Nenúfars, lotus, / Geranis, margarides

La mare alleta / El fill gran mira / El pare trasteja

Verd, blau. / Groc, vermell, / Ocre, blanc

La mare pensa / El fill menja / Els altres juguen

Il·lusió, festa, / Rialles, jocs, / Música, petons

El món rodola / La ciutat creix / La feina minva

Canvi, transformació, / Guerra, angoixa, / Fam, opressió

La mare rumia / El fill mama / El món es mou

Llet, vida, / Pa, aire, / Sol, llum

La natura s’ufana / La mare contempla / Els dies avancen

Aus, flors, / Prats, aigua, / Camps, color

La gent s’engresca / Les dones pareixen / els homes dormen

Neu, fred, / Estiu, hivern, / Fulles, brots

La mare reclama / El fill plora / El pare cavil·la

Pits, mans, / Malucs, peus, / Cabells, cames

La mare alleta / Els fills somriuen / El pare els abraça

Petons, carícies, / Manyacs, moixaines, / Festes. Amor.

02. MANSMATÈRIA


A principis dels anys 70, l’escultor Guido Dettoni anomenà MANSMATÈRIA al procés creatiu que implica l’encontre de mans i matèria. Les mans són les dels participants d’un col·lectiu que perceben, amb els ulls embenats, estimulacions sensorials –tacte, oïda, olfacte i gust- i intel·lectuals –narracions, mites, llegendes, poesia, cançons…- triades a priori. La matèria pot ser fang, cera o qualsevol altre material modelable.

Aquesta manera de treballar específica és pròpia d’aquest escultor que sempre ha anat experimentant aquest procés en soledat. Precisament aquest va ser l’origen de MANSMATÈRIA.

Fins aquí aquest fer ens remunta a manualitats de la infantesa, però amb els ulls embenats, estimulant l’olfacte amb fragàncies, el gust amb sabors i la oïda amb música o veu. També, va més enllà. Què passaria si digitalitzéssim les formes resultants en dues dimensions, a través de la fotografia, o les escanegéssim en tres dimensions, per tal de composar-les entre elles per ordinador, a la virtualitat?

Els ulls embenats, impedint la visió, aguditzen els altres sentits i ens porten cap el nostre interior, a imaginar i a veure amb les mans, un retorn al tacte. En aquest estat, les mans, no mogudes per cap mena d’intenció, expressen i plasmen en la matèria tot allò que han estimulat els sentits, l'intel·lecte, la memòria i les emocions. El resultat és una forma, que no pot ser cap altra sinó aquella.

Les formes es fotografien des d’un o més punts de vista o s’escanegen en 3D. Així es converteixen en imatges digitals per a poder ser composades entre elles a través de l’ordinador. Per tal d’aconseguir-ho, l’autor ha concebut l’aplicació informàtica Handsmatter.

En la virtualitat de l’ordinador, Dettoni composa entre elles les imatges de les formes de cada participant. Les amplia, redueix, les reflexa en la seva simetria, com si es tractés d’un mirall, però mai les distorsiona. La suma de les parts genera una il·lustració que representa el Tot de l’experiència, és a dir, allò que ha estimulat els sentits, l’intel·lecte, la memòria i les emocions.

Què passaria si les il·lustracions fossin sotmeses a la visió de molts altres, aliens al procés, per a que, mirant-les, les interpretessin, desvelant amb paraules els seus suggeriments i imaginacions? Dettoni respon que, amb les paraules així rebudes, es poden escriure contes, poesies, cançons... potser reescriure mites i llegendes. Aquestes, a la vegada, podran constituir l’estimulació intel·lectual d’altres processos MANSMATÈRIA en els quals es generaran noves formes que, composades entre elles, il·lustraran un nou Tot; i així fins a l’infinit, de punta a punta del planeta.
Formes – paraula – formes - paraula… entre diferents cultures.

Experiències documentades de MANSMATÈRIA realitzades per Guido Dettoni:
1998 Sakpata, el Déu de la Terra - Bénin (Àfrica Occidental)
2004 Sant Fèlix Virtual - Vilafranca del Penedès (Catalunya)
2005 Quixotesancho - Argamasilla de Alba (La Mancha)
2006 La Flor Romanial - Calvià (Mallorca)
2006 Herz Jesu - Herne (Alemanya)

Aquestes experiències documentades i aquelles que no ho han estat, han demostrat que MANSMATÈRIA no només fa possible una pràctica creativa, complexa pel balandreig entre realitat i virtualitat que conclou amb una il·lustració o una escultura finals, sinó que també, pel seu caràcter de procés, conté d’altres funcions que van més enllà d’allò estètic per arribar a allò ètic, psicològic, pedagògic i àdhuc espiritual. Valors que van des de la superació del protagonisme fins a la cooperació i la feina en equip. En el pla psicològic, obrir i alliberar emocions i memòries adormides a través de la feina amb els sentits, entre moltes altres coses. En el pla espiritual, connectar amb un mateix –gairebé una meditació- i prendre consciència que les parts formen el Tot.

MANSMATÈRIA es pot entendre com un mètode de treball destinat a un col·lectiu per tal que l’experimenti i desenvolupi de forma autònoma. Una experiència oberta a totes les edats, sexes i grups humans de diferents cultures, que permet totes les combinacions possibles.

dijous, 14 de febrer del 2008

02. VÍDEOS MANSMATERIA





SAKPATA (1998) Francès/Anglès
Experiència MANSMATÈRIA a Cotonou - Benín - Àfrica Occidental





SANT FÈLIX VIRTUAL (2005) Català
Experiència MANSMATÈRIA a Vilafranca del Penedès - Catalunya





QUIXOTESANCHO (2005/2006) Castellà/Anglès
Experiència MANSMATÈRIA a Argamasilla de Alba - La Mancha





LA FLOR ROMANIAL (2006) Català
Experiència MANSMATÈRIA a l'IES Bendinat - Calvià - Mallorca





COR DE JESUS (2006) Alemany/Anglès
Experiència MANSMATÈRIA a Herne - Alemanya

02. EQUIP NESHER/MANSMATERIA


Guido Dettoni (Milà 1945) comença el seu itinerari artístic a finals dels anys cinquanta, treballant de manera complementària la pintura i l’escultura.

A més de la recerca estètica i la feina acadèmica, iniciada a Alemanya i Àustria, des del 1969 la seva obra es caracteritza pel resultat de l’encontre entre les mans i la matèria.

Veient o sense veure-hi (amb els ulls embenats) modela la matèria mal·leable - quasi sempre la cera- i així moltes de les seves obres son a mesura de les mans, destinades a les de tots. L’escultura original a vegades és engrandida per habitar-la i ser continguts per allò que contenim a les nostres mans.

A principis dels 60 s’estableix a Barcelona i realitza les primeres obres místiques.

“…es va definint la seva pràctica de l'art i especialment la seva relació amb la terra com a element i matèria de les seves obres esculpides, excavant dins de la mateixa terra i fent-la compacta per poder extreure-les. El seu treball entorn de les formes inclou l’estímul, no tan sols del tacte, sinó també dels altres sentits que dóna lloc a les experiències sensorials.”(P. Miquel Ambròs, Monestir de Montserrat, 1964)

Al llarg de tots els anys que segueixen, resideix i practica el seu art a diferents països d’Europa i es destaquen les estades a Àfrica i Xina. En haver mantingut una relació profunda amb la terra catalana i la catalanitat, acaba tornant-hi al 1992.

Malgrat les seves intervencions artístiques i la presencia de la seva obra arreu del mon, Catalunya i Mallorca son des de aleshores el seu punt de referència.

Al 1998, a Barcelona, es constitueix la societat NESHER amb la finalitat de promoure i realitzar els seus projectes artístics. Amb la mateixa finalitat, l’any després, es funda a Roma l’Associació Cultural NESHER, al 2004 l’Associació Cultural Nesher a Portugal i al 2007 es funda a Den Haag, Països Baixos, la Fundació NESHER.

EQUIP
Eva Maria Sitges, coordinació

Gemma Sánchez, infografia
Santi Closa, fotografia i vídeo
Antoni Pons, semiologia
Neus Pineda, assessorament
Céline Jousselme, coordinació a França

Contacte
media@nesher.org
www.nesher.org

01. MANSMATERIA/MATER LACTEA


Guido Dettoni proposa el nom MATER LACTEA per anomenar l’acció artística col•lectiva inspirada en el seu procés de treball Mansmatèria i que es viscuda per mares que alleten o han alletat o en tenen la intenció. Nens i nenes també poden participar-hi. Una acció per difondre i afirmar la practica de la Lactància Materna.

Les mans de les mares modelen amb els ulls embenats matèria mal•leable. No hi ha intenció, només la consciencia de la condició i responsabilitat de ser mares portadores de nutrició. Es deixen portar pel moment i la musica, amanyagant la matèria. Aquesta testimoniarà tota sola el que les mans li transmeten.
Després, Guido Dettoni presentarà les imatges digitals corresponents a un punt de visió, escollit per les mares i els nens que les han modelat.


Imatges destinades a ser mirades per imaginar i posar en paraules allò que suggereixen. Composicions que generen, per tant, paraules amb les que es pot escriure poesia, cançó, contes o be tot simplement descriure visions. Paraules que així arribaran també a configurar el llenguatge de la Lactància Materna, fins ara poc definit per la limitació d’aquesta practica. Es parla d’allò que passa i no d’allò que passa massa poc.

MATER LACTEA és també un moviment proposta per afirmar i difondre globalment la pràctica de la lactància materna. Un moviment que pren forma amb la acció Mansmatèria/Mater Lactea i que està obert també a tota iniciativa que s'hi pugui afeigir per enriquir-lo, com musica, imatges, escriptura, teatre dansa, etc.

01. LA LACTÀNCIA MATERNA


Al llarg del segle XX, a occident es va abandonar quasi totalment la pràctica de la lactància materna degut a varis factors:

o Pràctiques hospitalàries que dificultaven la lactància,(la separació forçada de la mare en el postpart immediat, introducció de sèrum glucosat als nadons, horaris rígids en l’alimentació, ...)

  • La indústria làctica amb una contundent publicitat dirigida a mares i professionals sanitaris.
  • Normes absurdes sense base científica (10 min. Cada 4 hores...)
  • La desvalorització social del contacte, la tendresa , el respecte...
  • La moda. Durant segles, a Europa, les dones riques contractaven dides i elles no alletaven. El biberó va permetre a les classes mitges i baixes imitar la classe alta i no donar el pit.
  • El treball. Les dones sempre han treballat, es clar, però durant el s.XX, no es va permetre que la dona portés el seu nadó amb ella i no s’autoritzaven pauses per poder donar el pit; abans sí es podia fer.
  • El masclisme .Com pot una dona per si sola alimentar correctament un nen?.

Amb tot això es va entrar en un cercle viciós, on la lactància materna va perdre el prestigi social i va passar a ser una pràctica obsoleta. Les dones ja no alletaven i per tant les seves filles perdien tot referent, fent que el no alletar als fills, esdevingués la norma de comportament.

Els metges i les infermeres no tenien bons coneixements ni experiència per informar bé a les noves mares, les àvies no havien alletat i ja no podien aconsellar a les seves filles.

Les mares que decidien alletar perdien l’esperança davant dels dubtes i els problemes en que es trobaven, acabaven creient que el més normal era fracassar i que les dones no tenien la llet prou bona per criar als seus fills o fins hi tot que no tenien llet.

Paral·lelament a tots aquests fets, també es van realitzar campanyes de desprestigi molt fortes a l’Àfrica i a Sud Amèrica . Això, va ser catastròfic per a milers de nadons i les seves famílies que actualment encara en pateixen les conseqüències.

Quan semblava que les coses no podien anar pitjor, es va iniciar el canvi. La recuperació de la lactància materna va començar als països escandinaus i, de mica en mica, s’ha anat estenent per tot Europa i Nord Amèrica; aquesta recuperació ha estat possible gràcies a l’esforç de moltes dones amb al suport de les seves parelles que han anat obtenint una bona informació recuperant així l’instin i la saviesa perduda.

Això va originar arreu del món la creació de grups de mares que s’ajuden les unes a les altres , creant una bona xarxa d’assessorament.

A casa nostra, als inicis dels anys 90 es va crear el primer grup i des d’aleshores ençà s’ha originat una xarxa que cobreix tot el principat.

Mes endavant, l’any 2002, es va crear la “Federació catalana de grups de suport a la lactància materna”: amb la unió podem realitzar millor difusió, economitzar energies, donar més informació i millorar el servei.

Gràcies a aquest moviment, en els últims anys, els professionals sanitaris s’han anat qüestionant la seva praxis i han aprofundit en l’estudi de la llet materna, també motivats per l’augment de les mares que alleten,el baix índex de permanència de la lactància,les malalties i les morts.

Han anat apareixent així molts estudis científics que evidencien la importància de nodrir amb llet materna als nadons per la seva millor salut física i psicològica.

L’any 1990, representants politics de 31 governs i un grup de professionals de la OMS varen aprovar la declaració d’Innocenti per a la protecció, promoció i recolzament a la lactància materna i així afavorir la salut dels nens d’arreu del món.

L’any 1991, OMS i UNICEF s’uneixen per tirar endavant la iniciativa IHAM (iniciativa hospitals amics dels nens) per aconseguir que els hospitals facilitin la lactància posant els nadons al pit tot just després del part, no separar-los de les mares, promoure la lactància a demanda, no subministrar sèrums glucosats, ...

A la Federació catalana, des de la seva formació, s’ha realitzat un treball sistemàtic d’investigació per reunir dades fiables sobre el que comporta la lactància.

Actualment hi han 21 grups federats. A Catalunya, a més de la federació hi han altres grups independents.

Des de l’any 2005 la Federació Catalana treballa conjuntament amb el departament de salut matern - infantil de la conselleria de sanitat de la Generalitat. Hi col·labora dins la secció de lactància materna de la seva web, participa en la campanya “dona pit, dona salut”, col·labora en un grup de treball sobre la ’humanització” del part i l’atenció al nen hospitalitzat. La Federació es membre de la permanent del CNDC i participa en l’elaboració de les propostes per la millora de la salut sexual i reproductiva de les dones.

També ha col·laborat amb la conselleria de benestar i família pel desenvolupament d’iniciatives que protegeixen els drets de les dones i l’acceptació pública dels diferents aspectes de la criança per tal de normalitzar també la lactància materna.

Amb el departament d’educació s’està treballant per que s’inclogui dins del temari de l’educació primària, secundaria i universitària l’explicació de la fisiologia de la lactància materna. També s’ha creat un tríptic informatiu sobre la lactància i la manipulació de la llet materna dirigit als professionals que treballen amb els menuts a les llars d’infants.

Des de fa tres anys es realitzen anualment cursos de formació d’assessors/es de lactància materna, de manera que les persones interessades en crear un grup de suport al seu poble o ciutat tinguin una bona formació i puguin donar millor informació a les famílies que s’hi adrecin.

Els grups que pertanyen a la Federació Catalana tant sols pretenen ser un lloc on trobar una bona informació, les trobades son periòdiques i guiades per una assessora formada en lactància materna. Tota aquesta tasca és sense ànim de lucre.


Declaració de Innocenti