Al llarg del segle XX, a occident es va abandonar quasi totalment la pràctica de la lactància materna degut a varis factors:
o Pràctiques hospitalàries que dificultaven la lactància,(la separació forçada de la mare en el postpart immediat, introducció de sèrum glucosat als nadons, horaris rígids en l’alimentació, ...)
- La indústria làctica amb una contundent publicitat dirigida a mares i professionals sanitaris.
- Normes absurdes sense base científica (10 min. Cada 4 hores...)
- La desvalorització social del contacte, la tendresa , el respecte...
- La moda. Durant segles, a Europa, les dones riques contractaven dides i elles no alletaven. El biberó va permetre a les classes mitges i baixes imitar la classe alta i no donar el pit.
- El treball. Les dones sempre han treballat, es clar, però durant el s.XX, no es va permetre que la dona portés el seu nadó amb ella i no s’autoritzaven pauses per poder donar el pit; abans sí es podia fer.
- El masclisme .Com pot una dona per si sola alimentar correctament un nen?.
Amb tot això es va entrar en un cercle viciós, on la lactància materna va perdre el prestigi social i va passar a ser una pràctica obsoleta. Les dones ja no alletaven i per tant les seves filles perdien tot referent, fent que el no alletar als fills, esdevingués la norma de comportament.
Els metges i les infermeres no tenien bons coneixements ni experiència per informar bé a les noves mares, les àvies no havien alletat i ja no podien aconsellar a les seves filles.
Les mares que decidien alletar perdien l’esperança davant dels dubtes i els problemes en que es trobaven, acabaven creient que el més normal era fracassar i que les dones no tenien la llet prou bona per criar als seus fills o fins hi tot que no tenien llet.
Paral·lelament a tots aquests fets, també es van realitzar campanyes de desprestigi molt fortes a l’Àfrica i a Sud Amèrica . Això, va ser catastròfic per a milers de nadons i les seves famílies que actualment encara en pateixen les conseqüències.
Quan semblava que les coses no podien anar pitjor, es va iniciar el canvi. La recuperació de la lactància materna va començar als països escandinaus i, de mica en mica, s’ha anat estenent per tot Europa i Nord Amèrica; aquesta recuperació ha estat possible gràcies a l’esforç de moltes dones amb al suport de les seves parelles que han anat obtenint una bona informació recuperant així l’instin i la saviesa perduda.
Això va originar arreu del món la creació de grups de mares que s’ajuden les unes a les altres , creant una bona xarxa d’assessorament.
A casa nostra, als inicis dels anys 90 es va crear el primer grup i des d’aleshores ençà s’ha originat una xarxa que cobreix tot el principat.
Mes endavant, l’any 2002, es va crear la “Federació catalana de grups de suport a la lactància materna”: amb la unió podem realitzar millor difusió, economitzar energies, donar més informació i millorar el servei.
Gràcies a aquest moviment, en els últims anys, els professionals sanitaris s’han anat qüestionant la seva praxis i han aprofundit en l’estudi de la llet materna, també motivats per l’augment de les mares que alleten,el baix índex de permanència de la lactància,les malalties i les morts.
Han anat apareixent així molts estudis científics que evidencien la importància de nodrir amb llet materna als nadons per la seva millor salut física i psicològica.
L’any 1990, representants politics de 31 governs i un grup de professionals de la OMS varen aprovar la declaració d’Innocenti per a la protecció, promoció i recolzament a la lactància materna i així afavorir la salut dels nens d’arreu del món.
L’any 1991, OMS i UNICEF s’uneixen per tirar endavant la iniciativa IHAM (iniciativa hospitals amics dels nens) per aconseguir que els hospitals facilitin la lactància posant els nadons al pit tot just després del part, no separar-los de les mares, promoure la lactància a demanda, no subministrar sèrums glucosats, ...
A la Federació catalana, des de la seva formació, s’ha realitzat un treball sistemàtic d’investigació per reunir dades fiables sobre el que comporta la lactància.
Actualment hi han 21 grups federats. A Catalunya, a més de la federació hi han altres grups independents.
Des de l’any 2005 la Federació Catalana treballa conjuntament amb el departament de salut matern - infantil de la conselleria de sanitat de la Generalitat. Hi col·labora dins la secció de lactància materna de la seva web, participa en la campanya “dona pit, dona salut”, col·labora en un grup de treball sobre la ’humanització” del part i l’atenció al nen hospitalitzat. La Federació es membre de la permanent del CNDC i participa en l’elaboració de les propostes per la millora de la salut sexual i reproductiva de les dones.
També ha col·laborat amb la conselleria de benestar i família pel desenvolupament d’iniciatives que protegeixen els drets de les dones i l’acceptació pública dels diferents aspectes de la criança per tal de normalitzar també la lactància materna.
Amb el departament d’educació s’està treballant per que s’inclogui dins del temari de l’educació primària, secundaria i universitària l’explicació de la fisiologia de la lactància materna. També s’ha creat un tríptic informatiu sobre la lactància i la manipulació de la llet materna dirigit als professionals que treballen amb els menuts a les llars d’infants.
Des de fa tres anys es realitzen anualment cursos de formació d’assessors/es de lactància materna, de manera que les persones interessades en crear un grup de suport al seu poble o ciutat tinguin una bona formació i puguin donar millor informació a les famílies que s’hi adrecin.
Els grups que pertanyen a la Federació Catalana tant sols pretenen ser un lloc on trobar una bona informació, les trobades son periòdiques i guiades per una assessora formada en lactància materna. Tota aquesta tasca és sense ànim de lucre.
Declaració de Innocenti
